A continuació us dono un model contestat de l'examen que vareu fer al desembre. Les respostes no són meves, sinó que he buscat d'entre els exàmens que vareu fer, respostes que creia que eren bones. En concret, les respostes són de (per ordre alfabètic) : C. Cedeño, S. Coto, F. Grobas, E. Longares i X. Sarasúa,
1. Enumereu les principals diferències entre les dues fases de la Revolució Industrial .
(2 punts).
D’aquesta pregunta us passo dos tipus de respostes; la primera més extensa i completa; la segona més personal i creativa. Les dues em semblen excel·lents.
Resposta 1.
La Primera fase de la Revolució Industrial (1750-1850) va sorgir a Anglaterra, va transformar una economia de subsistència en una economia industrialitzada; la invenció tecnològica més important va ser la màquina de vapor (Watt) que es va incorporar en el sector tèxtil i en el transport gràcies al carbó com a combustible (molt econòmic). El sector agrari va començar a tenir excedents de producció gràcies als nous sistemes de conreu (Norfolk) i les noves eines. Tot això va contribuir a una revolució demogràfica sense precedents (del 1800 al 1900 la població es va triplicar). Es va incentivar el comerç i la ideologia va evolucionar cap a un liberalisme econòmic que es va consolidar amb el seu sistema econòmic (capitalisme) i va ser possible gràcies a la monarquia parlamentària (fruit de les revoltes angleses de 1641) present a Anglaterra.
La 2ª fase de la Revolució Industrial (1850-1870, i segons les fonts 1869-1914) va ser a l’Europa Occidental, als Estats Units i al Japó. Van comptar amb nous combustibles (gas, petroli) que van afavorir nous invents tecnològics (motor de combustió, electricitat, automòbil, avió, armes de repetició). Tot això va succeir quan el capitalisme tenia la seva base ben assolida. Els EUA van ser el país capdavanter.
Resposta 2.
Las diferencias están centradas en el propio desarrollo de ambas revoluciones. La segunda es una revolución de consolidación a partir de los beneficios de la primera. Cambian las industrias desarrolladas, las materias primas y las ideologías políticas y económicas se adaptan a las necesidades sociales.
Mientras que la primera cubre unas carencias (industria agraria pobre, alta mortalidad,…), la segunda soluciona los aspectos donde no entró la otra (proceso de producción, exceso de la misma, sobrepoblación).
2. Citeu i definiu tres característiques essencials del liberalisme. (1 punt).
- Separació de poders: legislatiu (a càrrec del Parlament), executiu (del govern) i judicial (dels jutges) per garantir la independència de cadascun i evitar l'acumulació de poders.
- Llibertat de pensament i desenvolupament econòmic de cada individu sense tenir en compte el naixement i l'origen.
- Constitucionalisme: es proclama una constitució on es recullen els drets i deures dels ciutadans.
3. Expliqueu la teoria marxista del “materialisme històric.” (2 punts).
El materialisme històric és la teoria marxista que diu que la història de la humanitat es basa en la lluita de classes: la classe dominant i la classe dominada.
En destaca tres etapes principals: esclavisme, feudalisme i capitalisme (que és l’actual).
Aquesta teoria diu que la obligació de la classe oprimida (proletariat) és organitzar-se per prendre el poder i els mitjans de producció a la classe dominant (burgesia). Un cop s’hagi aconseguit això, proposa que faria falta una “dictadura del proletariat” en la que els mitjans de producció seran propietat de l’estat. Aquesta fase seria el socialisme, que seria la fase prèvia al comunisme en la qual els mitjans de producció passarien definitivament a mans dels treballadors.
4. Assenyaleu les diferències principals entre el marxisme i l’anarquisme (1,5 punts).
Aunque ambos buscan la abolición de la propiedad privada, discrepan en las herramientas para llevarlo a cabo. Los marxistas confían en la política y la existencia de un Estado que garantice los derechos ciudadanos, en cambio, los anarquistas consideran que no hace falta una organización política. Los objetivos se consiguen a través de la acción rápida y directa, usando la violencia si es necesario.
5. Esmenteu i expliqueu molt breument les causes que generaren el colonialisme europeu
del segle XIX. (1 punt).
El colonialismo europeo se llevó a cabo principalmente por causas económicas. Producto de la Revolución Industrial las potencias europeas, principalmente Francia y Gran Bretaña necesitaban nuevas materias primas para el desarrollo de la producción (el algodón de la India para la confección de ropa, el caucho de Indochina para la industria automovilística, el té, cacao, especias, etc). También necesitaban nuevos mercados para aumentar las ganancias y territorios como la India y regiones de Asia eran ideales para ello por sus grandes poblaciones. También hubo causas de prestigio nacional (es decir, a más territorio conquistado más poder y prestigio tendría la nación europea), demográficas (se favoreciño la salida de población sin trabajo) y la misión evangelizadora con el fin de llevar la cultura y religión europea a esos territorios de África y Asia.
6. Relacioneu cada persona amb la definició que més li escau (1 punt).
1
|
Friedrich Engels
|
|
4
|
autor de “L’origen de les espècies”
|
2
|
Mihail Bakunin
|
|
2
|
anarcocolectivista
|
3
|
Adam Smith
|
|
7
|
canceller prussià
|
4
|
Charles Darwin
|
|
1
|
socialista marxista
|
5
|
Ned Ludd
|
|
9
|
liberal italià
|
6
|
Eduard Bernstein
|
|
8
|
anarcocomunista
|
7
|
Otto Von Bismarck
|
|
10
|
emperador francès
|
8
|
Piotr Kropotkin
|
|
6
|
socialista revisionista
|
9
|
Giuseppe Garibaldi
|
|
3
|
teòric del capitalisme
|
10
|
Napoleó Bonaparte
|
|
5
|
destructor de màquines
|
7. Relacioneu les columnes (1 punt).
1
|
independència Grècia
|
|
3-6
|
colonialisme
|
2
|
taylorisme
|
|
4
|
primera organització sindical
|
3
|
aculturació
|
|
5
|
revolucions urbanes
|
4
|
Trade Union
|
|
8
|
primera internacional
|
5
|
1848
|
|
2
|
procés d’organització del treball
|
6
|
conferència de Berlín
|
|
9
|
restauració monàrquica
|
7
|
separació de poders
|
|
10
|
socialisme utòpic
|
8
|
AIT
|
|
3-6
|
colonialisme
|
9
|
Congrés de Viena
|
|
1
|
nacionalisme
|
10
|
igualtat i justícia social
|
|
7
|
liberalisme
|