RESUM DEL SEGLE XIX

Aquí teniu un resum esquemàtic del segle XIX. Us pot ajudar per estudiar i per preparar la prova que tindrem a mitjans de desembre (ja sabeu: la setmana d'examens).
Veureu que parlem d'ideologies polítiques i de Revolució industrial

                                                               

                                               RESUM FINAL    SEGLE XIX 

Revolucions liberals	Conseqüència de la Rev. Francesa (1789) es va estendre per Europa al llarg del S. XIX (onades revolucionàries de 1820, 1830, 1848)
Defensa	llibertat de l’individu, l’individualisme, la  propietat privada, la igualtat política i social. Adam Smith (liberalisme econòmic= capitalisme)
Reclama	constitució, sobirania nacional, separació de poders, eleccions parlamentàries, separació Estat-Església, llibertat política i econòmica
Evolució	del sufragi censatari al sufragi universal i d’aquest a  la participació de les dones.
Conseqüències	Fi de l’absolutisme, triomf polític de la burgesia , nacionalisme (independència colònies americanes, Grècia o unificacions d’Itàlia i Alemanya),.

	1ª Rev. Industrial	2ª Rev. Industrial
Períodes i països	Va començar a finals del XVIII  a Anglaterra i després es va estendre per l’Europa Occidental.	Agafa les últimes dècades del XIX i les primeres del XX. Estats Units és el millor exemple però també Alemanya, Anglaterra, França o Japó..
Sectors afectats en transformació	Es va passar de la producció manual a l’automatitzada en el sector tèxtil. Es va desenvolupar el sector siderúrgic. Millores en l’agricultura.	Als anteriors cal sumar el químic, elèctric, comunicació, financer.
Nous invents i noves energies	Màquina vapor Watt Carbó. Ferrocarril, Vaixell a vapor.	Electricitat i petroli. Bombeta, càmera de fotos, cinema, ascensor, motor d’explosió, telèfon, armes de repetició, Automòbils, primers avions.
Transformacions socials	Èxode rural a les ciutats. Explotació obrera. Ascens de la burgesia. S’inicia el canvi de règim demogràfic	Triomf del gran capitalisme. Nous mètodes de treball (taylorisme/fordisme). Sindicats. Domini de la burgesia i creació i ampliació de la classe mitjana. Creixement de les ciutats (gratacels) Caiguda de les taxes de mortalitat

Davant l’explotació de la classe obrera surten dues grans ideologies:

Marxisme

Basada en les teories de Karl Marx i Engels. “Manifest comunista”(1848). Explica la història com una lluita de classes permanent entre opressors i oprimits (materialisme dialèctic). La classe treballadora ha de conquerir l’estat, acabar amb la propietat privada i les classes socials i proclamar el socialisme. L’estat nacionalitzarà els mitjans de producció.  1º i 2ª Internacional. Amb els anys es va dividir entre els ortodoxos (o dogmàtics marxistes) i els revisionistes: d’aquí sorgirà la diferència entre comunisme i socialdemocràcia.

Anarquisme

Ideari basat en la llibertat absoluta de l’individu i el rebuig total a qualsevol autoritat i jerarquia. Proposa acabar amb la p.privada i col·lectivitzar la producció (els anarcocomunistes- Kropotkin- proposen repartirho segons necessitats i els anarcocolectivistes-Bakunin- segons esforç). Van xocar amb els marxistes i foren expulsats de la AIT. Partidaris de l’actuació directa i espontània.

                                                               

	quan	Orígens/causes	desenvolupament	conseqüències
Colonialisme	a partir de 1870	Revolució industrial que necessita primeres matèries i nous mercats. Prestigi polític	Conquesta d’Àfrica i part d’Àsia per les nacions europees. Conf. Berlín 1885	Imperis colonials britànic i francès. Explotació indígenes.

EL COLONIALISME

Entenem per colonialisme (en el marc de la Història Contemporània)  el procés pel qual moltes nacions europees es van llançar a la conquesta de territoris en altres continents durant la segona meitat del segle XIX.

Gran Bretanya i França van ser les nacions que més territoris d'Àfrica i Àsia van conquerir.

No podem separar ni deslligar aquest tema del  de la Revolució Industrial. Sense recordar les transformacions que va portar la industrialització no s'entendrien les necessitats, ambicions, objectius i actuacions de les nacions europees industrialitzades.


D'aquest tema us poso tres esquemes i un parell de mapes.
Els esquemes segueixen la pauta que a partir d'ara faré servir molt per esquematitzar clarament molts períodes i conflictes:

                 1. Causes
                 2. Desenvolupament
                 3. Conseqüències












Mapes: Us poso dos mapes d'Africa i una pregunta: Quina diferència hi veieu?






I un mapa d'Àsia:

L' anarquisme

Cal pensar en l'anarquisme com un ideari, no com una ideologia política.
Va sorgir a la segona meitat del segle XIX com a resposta a la penosa situació de la classe treballadora en el marc de la industrialització europea.

Fixeu-vos en els esquemes que crec que faciliten molt la comprensió del tema.



I un segon esquema que ens contesta una de les preguntes clàssiques dels examens:




I pels qui estigueu més interessats en el tema, unes frases en les que es defineix bé les diferencies entre els diferents grups anarquistes:

La discusión entre anarquistas colectivistas y comunistas libertarios tuvo lugar principalmente a finales del siglo XIX. Las dos grandes diferencias con el comunismo libertarioson:

1. Los comunistas libertarios defienden la consigna "de cada uno según su capacidad, a cada uno según su necesidad",lo cual choca con los colectivistas que proponen la retribución según el mérito.
2. Los comunistas libertarios proponen que la federación de estas asociaciones gestione la economía de forma democrática, que recauden lo producido y luego lo redistribuya según las necesidades de los individuos. Además, esta confederación fijaría determinadas pautas sobre la forma de producción y de trabajo. Los anarquistas colectivistas, en cambio, propone dar mayor autonomía a las asociaciones.