Us poso uns esquemes del que va pasaar un cop arribaren els boltxevics de lenin al poder després del cop d'octubre de 1917.
Uns esquemes senzills i clars els podeu trobar a: http://es.slideshare.net/gorkafm/la-revolucin-rusa-7357700
dilluns, 28 de desembre del 2015
dimarts, 15 de desembre del 2015
La Revolució Russa (I)
Començo amb l'esquema que vaig donar a la classe:
- política: monarquia absolutista
- economia: agrària i industrial en algunes ciutats.
Causes - societat: estamental
- moviments d’oposició: menxevics i bolxevics
- la revolució de 1905
- participació russa a la 1ªGM
febrer 1917: - vagues, desercions,
- abdicació tsar
- nou govern
Desenvolupament - poder soviets i retorn Lenin: tesis d’abril
octubre 1917: - insurrecció dels soviets a Petrograd.
- 1r govern bolxevic: pau, terra i
nacionalitzacions
Conseqüències
- Guerra civil: 1918 - 1921. Comunisme de guerra i NEP.
- Constitució URSS: primer estat comunista.
- Extensió del ideal revolucionari referent obrer i intel·lectual.
- Poder únic del partit comunista
- Lluita per la successió de Lenin : Stalin contra Trotski
Un altre esquema, podria ser aquest:
En aquest blog http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/revolucio-russa/ trobareu molta i molt bona informació, encara que haureu d'anar del final cap al principi.
I aquí un parell de vídeos de youtube:
https://www.youtube.com/watch?v=b7mUu55Zgbc (15 minuts)
https://www.youtube.com/watch?v=g9az6nwwzvQ (també uns 15 minuts)
I una curiositat: el nou ( i encoratgador) himne soviètic amb traducció: https://www.youtube.com/watch?v=TFS316SzGFQ
dimarts, 1 de desembre del 2015
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Primer tema del segon apartat del temari. Entrem en el segle XX.
L'anomenada Primera Guerra Mundial (la Gran Guerra per als seus contemporanis) fou la primera guerra moderna. Noves armes, molta més capacitat de destrucció... al final es pot parlar de molts milions de morts (en torn als vint milions)
Fem uns divisió del tema en tres parts: causes, desenvolupament i conseqüències.
1. CAUSES
2. DESENVOLUPAMENT
3. CONSEQÜÈNCIES
Si aprofondim en els canvis territorials, cal observar el mapa d'abans i de després de la guerra per veure els canvis:
Desapareixen: Imperi austrohongares, imperi rus, imperi alemany (i fora de mapa i poc després, imperi turc-otomà)
Apareixen: Polònia, Estonia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Txecoslovàquia, Hungria, i Yugoslàvia
Aquest nou mapa ja se sembla bastant a l'actual.
De la 1ªGM hi ha molta cosa en anglès a You Tube amb música sobre fotos i imatges
http://es.youtube.com/watch?v=vVTjQ7k27n0 Fotos i explicacions de la 1ªGM amb música heavy metal de fons.
http://es.youtube.com/watch?v=lVugP5wSe9c amb bones imatges i filmacions de l’època i breus explicacions en anglès (no gaire difícils de seguir)
http://es.youtube.com/watch?v=_a1GRBPj038 Una sèrie de 6 vídeos; bons però s’ha de tenir un nivell avançat d’anglès
¿Cómo entender la guerra?
Causes: Senzill però molt didàctic
tipus powerpoint amb explicacions escrites, mapes i …. música de fons de Michael Nyman.
divendres, 20 de novembre del 2015
RESUM DEL SEGLE XIX
Aquí teniu un resum esquemàtic del segle XIX. Us pot ajudar per estudiar i per preparar la prova que tindrem a mitjans de desembre (ja sabeu: la setmana d'examens).
Veureu que parlem d'ideologies polítiques i de Revolució industrial
RESUM
FINAL SEGLE XIX
Revolucions liberals
|
Conseqüència de la Rev. Francesa (1789) es va estendre
per Europa al llarg del S. XIX (onades revolucionàries de 1820, 1830, 1848)
|
Defensa
|
llibertat de l’individu, l’individualisme, la propietat privada, la igualtat política i
social. Adam Smith (liberalisme econòmic= capitalisme)
|
Reclama
|
constitució, sobirania nacional, separació de poders,
eleccions parlamentàries, separació Estat-Església, llibertat política i
econòmica
|
Evolució
|
del sufragi censatari al sufragi universal i d’aquest
a la participació de les dones.
|
Conseqüències
|
Fi de l’absolutisme, triomf polític de la burgesia , nacionalisme
(independència colònies americanes, Grècia o unificacions d’Itàlia i
Alemanya),.
|
1ª Rev. Industrial
|
2ª Rev. Industrial
|
|
Períodes i països
|
Va
començar a finals del XVIII a
Anglaterra i després es va estendre per l’Europa Occidental.
|
Agafa
les últimes dècades del XIX i les primeres del XX.
Estats
Units és el millor exemple però també Alemanya, Anglaterra, França o Japó..
|
Sectors afectats en transformació
|
Es va
passar de la producció manual a l’automatitzada en el sector tèxtil. Es va
desenvolupar el sector siderúrgic. Millores en l’agricultura.
|
Als
anteriors cal sumar el químic, elèctric, comunicació, financer.
|
Nous invents i noves energies
|
Màquina
vapor Watt
Carbó.
Ferrocarril,
Vaixell a vapor.
|
Electricitat
i petroli.
Bombeta,
càmera de fotos, cinema, ascensor, motor d’explosió, telèfon, armes de
repetició,
Automòbils,
primers avions.
|
Transformacions socials
|
Èxode
rural a les ciutats.
Explotació
obrera.
Ascens
de la burgesia.
S’inicia
el canvi de règim demogràfic
|
Triomf
del gran capitalisme. Nous mètodes de treball (taylorisme/fordisme).
Sindicats.
Domini
de la burgesia i creació i ampliació de la classe mitjana.
Creixement
de les ciutats (gratacels)
Caiguda
de les taxes de mortalitat
|
Davant l’explotació de la classe obrera surten dues grans ideologies:
Marxisme
|
Basada
en les teories de Karl Marx i Engels. “Manifest comunista”(1848).
Explica
la història com una lluita de classes permanent entre opressors i oprimits (materialisme dialèctic). La classe
treballadora ha de conquerir l’estat, acabar amb la propietat privada i les
classes socials i proclamar el socialisme. L’estat nacionalitzarà els mitjans
de producció. 1º i 2ª Internacional.
Amb els anys es va dividir entre els ortodoxos (o dogmàtics marxistes) i els
revisionistes: d’aquí sorgirà la diferència entre comunisme i
socialdemocràcia.
|
Anarquisme
|
Ideari
basat en la llibertat absoluta de l’individu i el rebuig total a qualsevol
autoritat i jerarquia.
Proposa
acabar amb la p.privada i col·lectivitzar la producció (els anarcocomunistes-
Kropotkin- proposen repartirho segons necessitats i els
anarcocolectivistes-Bakunin- segons esforç). Van xocar amb els marxistes i
foren expulsats de la AIT. Partidaris de l’actuació directa i espontània.
|
|
quan
|
Orígens/causes
|
desenvolupament
|
conseqüències
|
Colonialisme
|
a partir de 1870
|
Revolució
industrial que necessita primeres matèries i nous mercats.
Prestigi polític
|
Conquesta
d’Àfrica i part d’Àsia per les nacions europees. Conf. Berlín 1885
|
Imperis
colonials britànic i francès. Explotació indígenes.
|
dimarts, 10 de novembre del 2015
EL COLONIALISME
Entenem per colonialisme (en el marc de la Història Contemporània) el procés pel qual moltes nacions europees es van llançar a la conquesta de territoris en altres continents durant la segona meitat del segle XIX.
Gran Bretanya i França van ser les nacions que més territoris d'Àfrica i Àsia van conquerir.
No podem separar ni deslligar aquest tema del de la Revolució Industrial. Sense recordar les transformacions que va portar la industrialització no s'entendrien les necessitats, ambicions, objectius i actuacions de les nacions europees industrialitzades.
D'aquest tema us poso tres esquemes i un parell de mapes.
Els esquemes segueixen la pauta que a partir d'ara faré servir molt per esquematitzar clarament molts períodes i conflictes:
1. Causes
2. Desenvolupament
3. Conseqüències
Mapes: Us poso dos mapes d'Africa i una pregunta: Quina diferència hi veieu?
I un mapa d'Àsia:
dilluns, 2 de novembre del 2015
L' anarquisme
Cal pensar en l'anarquisme com un ideari, no com una ideologia política.
Va sorgir a la segona meitat del segle XIX com a resposta a la penosa situació de la classe treballadora en el marc de la industrialització europea.
Fixeu-vos en els esquemes que crec que faciliten molt la comprensió del tema.
I un segon esquema que ens contesta una de les preguntes clàssiques dels examens:
I pels qui estigueu més interessats en el tema, unes frases en les que es defineix bé les diferencies entre els diferents grups anarquistes:
La discusión entre anarquistas colectivistas y comunistas libertarios tuvo lugar principalmente a finales del siglo XIX. Las dos grandes diferencias con el comunismo libertarioson:
- Los comunistas libertarios defienden la consigna "de cada uno según su capacidad, a cada uno según su necesidad",lo cual choca con los colectivistas que proponen la retribución según el mérito.
- Los comunistas libertarios proponen que la federación de estas asociaciones gestione la economía de forma democrática, que recauden lo producido y luego lo redistribuya según las necesidades de los individuos. Además, esta confederación fijaría determinadas pautas sobre la forma de producción y de trabajo. Los anarquistas colectivistas, en cambio, propone dar mayor autonomía a las asociaciones.
diumenge, 25 d’octubre del 2015
Situació classe treballadora. El marxisme.
Com a conseqüència directa de
l'explotació dels propietaris envers els treballadors (recordem: jornades
laborals de 12-14h durant sis dies la setmana, sous ínfims, cap dret laboral,
nens treballant amb 8 anys,....) van sorgir diversos moviments obrers de lluita
i protesta:
- ludisme: aquells
que creien que les màquines eren els enemics dels treballadors i per tant van
començar a destruir-les.
- mutualisme:
associacions d'ajuda mútua entre treballadors.
- sindicalisme:
associacions de treballadors per lluitar contra els abusos empresarials. Van
entendre que la vaga (que inicialment estava prohibida per la llei) era el
millor element de lluita.
Karl Marx va donar un pas més
enllà. Juntament amb Friedrich Engels va publicar l'any 1848
el Manifest Comunista, on ja explicava el seu ideari que es
basava en que el proletariat havia de conquerir l'estat per canviar el sistema.
Només d'aquesta manera es podria arribar a una societat justa i sense classes
socials.
Mireu l'esquema.
Adreces d'internet:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/20/els-grans-corrents-ideologics-del-moviment-obrer-el-marxisme/ De la revista Sapiens.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou46je7.htm Per qui vulgui ampliar.
dilluns, 12 d’octubre del 2015
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Fixeu-vos en aquest esquema de la Revolució Industrial
font: http://rosalarahistoria.blogspot.com.es/2010/11/esquema-de-la-revolucion-industrial.html
I de l'anomenada Segona Revolució Industrial:
REVOLUCIONS LIBERALS
Revolucions liberals
Paral·lelament al tema de la Revolució Industrial hem d'entrar el tema de les Revolucions liberals.
Recordem que el liberalisme va ser l'ideari polític i econòmic, que basat en la llibertat de l'individu es va estendre per l'Europa del segle XIX. Els ciutadans reclamaven major participació (és a dir, més democràcia) davant de les forces absolutistes (que ja estaven en retirada) i les posteriors forces conservadores (que volien restringir molt el dret dels ciutadans).
us poso quatre esquemes interesants estrets de : http://es.slideshare.net/tonioinsti/el-segle-xix-un-segle-de-revolucions
estrets de : http://es.slideshare.net/tonioinsti/el-segle-xix-un-segle-de-revolucions
Us dono una sèrie de links sobre el tema del liberalisme al segle XIX.
Mapa conceptual
http://www.timetoast.com/timelines/revolucions-absolutistes-i-liberals-del-s-xix-a-europa veureu una curiosa i interessant línia del temps amb la possibilitat de fer petites ampliacions.
contingut polític i filosòfic
http://historiaperaprendreinooblidar.wordpress.com/liberalisme-i-nacionalisme/ aquest comença en la revolució francesa i en la segona part ja explica el segle XIX
http://www.wikillerato.org/Las_Revoluciones_liberales_de_1820,_1830_y_1848.htmlExplicació tipus manual d’història.
Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=ShU54XpSp-c resum del segle XIX. El so i la veu de la locutora no és el millor
http://www.youtube.com/watch?v=gaCjXS4BzGM De 1815 a 1848 a Europa Comenceu al minut 2.45 segons (en total 4 minuts intensos).
http://www.youtube.com/watch?v=R4EYyKEfFwA . sobre la revolució de 1830. Cinc minuts de textos sobre imatges amb música de la 9 simfonia de Beethoven de fons.
http://www.youtube.com/watch?v=0Kpgqakf8lk sobre 1848
dilluns, 5 d’octubre del 2015
dijous, 24 de setembre del 2015
Benvinguts al curs 15 - 16!!
Et donem la benvinguda a aquest nou curs. En aquest blog trobaràs els materials i les informacions que et poden ajudar a tirar el curs endavant en aquesta matèria de HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
I si no pots venir a les classes, aquí veuràs els esquemes de treball que faig servir com a punt de partida de cada explicació.
La primera classe de Història del Món Contemporani la farem el dimarts 6 d'octubre a les 19h i si no pots per la tarda, la farem el divendres 9 a les 10.30h.
T'espero.
Aquest és el temari del curs:
Et donem la benvinguda a aquest nou curs. En aquest blog trobaràs els materials i les informacions que et poden ajudar a tirar el curs endavant en aquesta matèria de HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
I si no pots venir a les classes, aquí veuràs els esquemes de treball que faig servir com a punt de partida de cada explicació.
La primera classe de Història del Món Contemporani la farem el dimarts 6 d'octubre a les 19h i si no pots per la tarda, la farem el divendres 9 a les 10.30h.
T'espero.
Aquest és el temari del curs:
- El desenvolupament del capitalisme al segle XIX
- El progrés en l’agricultura, la indústria, els transports i les comunicacions.
- L’avenç del liberalisme: els canvis polítics, socials i culturals.
- El pensament i l’acció revolucionaris: socialisme i anarquisme.
- El món sota el domini d’Europa: l’abast i les conseqüències del colonialisme.
- L’etapa dels grans conflictes mundials (1914-1945)
- La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.
- La URSS: de la revolució a l’estalinisme i la industrialització forçada.
- El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i la depressió econòmica.
- L’ascens del feixisme i el nazisme.
- La Segona Guerra Mundial i els anys de la reconstrucció.
- El món després de la Segona Guerra Mundial
- Els anys de la reconstrucció, la formació de blocs i la guerra freda.
- El disseny d’un nou marc de relacions internacionals.
- La descolonització els problemes del Tercer Món.
- L’estat del benestar i la dinàmica del creixement a les economies avançades.
- El món actual
- La fallida del bloc soviètic.
- Integració europea i globalització
- L’emergència dels nous països industrialitzats, la Xina i l’índia.
- Els grans problemes del món d’avui: l’explosió demogràfica, la pobresa, el “conflicte de civilitzacions” i la sostenibilitat.
dimarts, 14 d’abril del 2015
RESUM FINAL
En dos fulls he intentat esquematitzar- sintetitzar la matèria del curs.
RESUM
FINAL SEGLE XIX
Revolucions liberals
|
Conseqüència de la Rev. Francesa (1789) es va estendre
per Europa al llarg del S. XIX (onades revolucionàries de 1820, 1830, 1848)
|
Defensa
|
llibertat de l’individu,l’individualisme, la propietat privada, la igualtat política i
social. Adam Smith.
|
Reclama
|
constitució, sobirania nacional, separació de poders,
eleccions parlamentàries, separació Estat-Església, llibertat política i
econòmica
|
Evolució
|
del sufragi censatari al sufragi universal i d’aquest
a la participació de les dones.
|
Conseqüències
|
Fi de l’absolutisme, triomf polític de la burgesia ,nacionalisme
(independència colònies americanes, Grècia o unificacions d’Itàlia i
Alemanya),.
|
1ª Rev. Industrial
|
2ª Rev. Industrial
|
|
Períodes i països
|
Va
començar a finals del XVIII a
Anglaterra i després es va estendre per l’Europa Occidental.
|
Agafa
les últimes dècades del XIX i les primeres del XX.
Estats
Units és el millor exemple però també Alemanya, Anglaterra, França o Japó..
|
Sectors afectats en transformació
|
Es va
passar de la producció manual a l’automatitzada en el sector tèxtil. Es va
desenvolupar el sector siderúrgic. Millores en l’agricultura.
|
Als
anteriors cal sumar el químic, elèctric, comunicació, financer.
|
Nous invents i noves energies
|
Màquina
vapor Watt
Carbó.
Ferrocarril,
Vaixell a vapor.
|
Electricitat
i petroli.
Bombeta,
càmera de fotos, cinema, ascensor, motor d’explosió, telèfon, armes de
repetició,
Automòbils,
primers avions.
|
Transformacions socials
|
Explotació
obrera.
Èxode
rural a les ciutats.
Ascens
de la burgesia.
S’inicia
el canvi de règim demogràfic
|
Domini
de la burgesia i creació i ampliació de la classe mitjana.
Creixement
de les ciutats (gratacels)
Caiguda
de les taxes de mortalitat
|
Davant l’explotació de la classe obrera surten dues grans ideologies:
Marxisme
|
Basada
en les teories de Karl Marx i Engels. “Manifest comunista”(1848).
Explica
la història com una lluita de classes permanent entre opressors i oprimits (materialisme dialèctic). La classe
treballadora ha de conquerir l’estat, acabar amb la propietat privada i les
classes socials i proclamar el socialisme. L’estat nacionalitzarà els mitjans
de producció. 1º i 2ª Internacional.
Amb els anys es va dividir entre els ortodoxos (o dogmàtics marxistes) i els
revisionistes: d’aquí sorgirà la diferència entre comunisme i socialdemocràcia.
|
Anarquisme
|
Ideari
basat en la llibertat absoluta de l’individu i el rebuig total a qualsevol
autoritat i jerarquia.
Proposa
acabar amb la p.privada i col·lectivitzar la producció (els anarcocomunistes-
Kropotkin- proposen repartirho segons necessitats i els
anarcocolectivistes-Bakunin- segons esforç). Van xocar amb els marxistes i
foren expulsats de la AIT. Partidaris de l’actuació directa i espontània.
|
RESUM FINAL SEGLE XX
quan
|
Orígens/causes
|
desenvolupament
|
conseqüències
|
|
Colonialisme |
a partir de 1870
|
Revolució
industrial que necessita primeres matèries i nous mercats.
|
Imperis
colonials britànic i francès. Explotació indígenes.
|
|
Primera Guerra Mundial
|
1914- 1918
|
Guerra
Balcans.
Triple
Entesa /Aliança
Assassinat
príncep hereu.
|
Front
occidental i front oriental. Guerra trinxeres.
Entrada
EUA. Derrota Rússia i derrota final Alemanya.
|
Tractat
de Versalles.
Desaparició
4 monarquies imperials.
Canvi
mapa a Europa.
|
Revolució Russa
|
1917
|
Monarquia
absolutista
Economia
i societat com a l’Antic Règim. Participació de Rússia a la 1ªGM.
|
Vagues,
desercions i abdicació del tzar(febrer 17)
Octubre: presa del
poder dels boltxevics liderats per Lenin.
|
Primer
país marxista – comunista.
Guerra
civil.1918-21
Naixement
de la URSS.
|
Període d’entreguerres
|
1918-1939
|
Inestabilitat
i crisi derivada del final de la 1GM
Creixement
a EUA (dècada 20)
|
Ascens
feixisme
Consolidació
comunisme URSS. Stalin successor Lenin.
|
Segona
Guerra Mundial
|
Crac del 29
|
1929
|
Auge EUA
post 1ªGM Beneficis i consumisme. Inversions bursàries
|
Caiguda
en picat del preu de les accions a la borsa de N. York.
|
Crsi i
depressió als anys 30.
Roosevelt
i el New Deal de Keynes.
|
Feixismes
|
Entre 1920 i 1945
|
Crispació
social (Itàlia), crisi econòmica (Alemanya) i ferides del tractat de
Versalles
|
Itàlia:
Mussolini després de la marxa sobre Roma (1922)
Alemanya:
Hitler al guanyar les eleccions de 1933.
|
Fi del parlamentarisme. Estat policial. Control econòmic i social. Racisme.
Expansionisme territorial.
Segona
G. Mundial.
|
Segona Guerra Mundial
|
1939-1945
|
Tractat
de Versalles
Inestabilitat
social i política europea.
Expansionisme
nazi.
|
1939-41:Victòries alemanyes i
japoneses
1941-42: Entrada de la URSS i
dels EUA. Equilibri.
1943-45: derrota Alemanya i
Japó (bombes atòmiques)
|
Fi del
feixisme. Judicis Nüremberg. ONU.
Alemanya
dividida en 4.
Teló
d’acer. Dues noves superpotències i inici de la Guerra Freda.
|
Guerra freda
|
1945-1991
|
Diferències
polítiques i econòmiques entre les
dues noves superpotències
(capitalisme
vs. comunisme)
|
Diversos
períodes de tensió i distensió. OTAN.vs. Pacte Varsòvia. Punts àlgids: guerra
Corea, mur Berlín, míssils Cuba, guerra Vietnam.
|
Divisió
del món en dos grans blocs durant 45 anys.
|
Descolonització
|
a partir de 1945
|
Colonialisme
europeu.
Feblesa
europea post 2GM
Nou ordre
internacional
Líders
carismàtics
|
Independència
Índia i altres països d’Àsia. Israel (48)
Conf.
Bandung (55)
Independència
països africans
|
Fi del
colonialisme i inici del neocolonialisme.
|
Europa occ.
1945-91
|
a partir de
1945
|
Estabilitat
política
Ajudes
del Pla Marshall
|
Creixement
econòmic.
Unió
Europea a partir del Tractat de Roma (57)
|
Estat del
benestar.
Ampliació
progressiva de la UE. Maig 68 a París.
|
Fallida bloc soviètic |
1989
|
Immovilisme,
manca llibertats i poca productivitat. Caiguda del mur de Berlín (89)
|
Accés al
poder de Gorbatxev: Inici reformes (perestroika). Intent de cop d’estat
i desaparició URSS.
|
Fi del
comunisme a Europa.
Ampliació
UE i OTAN.
Fi de la
Guerra Freda.
|
El món actual
|
des de 1991
|
Desenvolupament
i extensió de les noves tecnologies.
|
Globalització.
Diferències centre-perifèria.
Guerres a
Irak i Afganistan post 11-S. Creixement i crisi econòmica. Extensió de la
democràcia.
|
Emergència
països BRICS. Xina superpotència.
Conflictes
al món àrab.
Migracions
a Europa i Nordamèrica. Sobreexplotació i problemes mediambientals.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)